Un dia qualsevol
"Divendres.
Per fi."
La frase que ens repetim cada setmana.
I és que hi ha setmanes que semblen eternes. Sembla impossible que hagi d'arribar l'útlim dia laborable (per a la majoria). En canvi, hi ha setmanes, que sense adornar-nos-en, de seguida hi arribem.
I és que és el dia que personalment, és inevitablement un cop em poso al llit,que em vénen pensaments sobre el què he fet durant la setmana, com han anat les coses, com he fet el que havia de fer, quan fa que no veig a certes persones i què en sé d'elles, què m'espera per fer el cap de setmana, què voldria fer... en altres paraules, és el dia de les meves reflexions.
Segurament aquesta última explicació, dóna sentit, i probablement és un dels motius que m'han impulsat a tirar endavant la idea de donar vida a aquest blog.
El meu blog.
Les meves reflexions, la meva opinió, els meus pensaments...i bocins de les meves experiències.
Encara no tinc clara la idea del què vull expressar en aquest espai, però espero resoldra-ho ben aviat!
Avui acabo aviat, fent conclusions, que he tret, com no, en aquest divendres:
I és que per començar, m'he adonat que en certes situacions trec una força, seguretat i confiança escènica, que seria bo que l'apliqués més sovint al dia a dia perquè m'obririen moltes portes...
També he après, que no vull oblidar, sinó que vull recordar la intensitat, la passió i les coses bones viscudes d'una petita història. Que estic paint.
Que avui he conegut a una persona que regala temps de la seva vida en fer de voluntariat en un hospital amb nens que pateixen càncer, la majoria. I m'ha explicat alguna anècdota digne de tenir conscient en molts moments de la nostra vida per saber-la valorar i disfrutar com cal. Perquè al final, els dies de cada dia, no són uns dies qualsevol, són els nostres dies. Formen part de nosaltres, de la nostra història, del nostre camí. I és que cada persona és protagonista de la seva vida. Per tant, cal viure'l amb intensitat amb tot allò que es fa, amb amor a les persones que estimes i que aprecies, en fer tot allò tant bé com puguis i sense cap por ni mal de cap.
I finalment, he sabut que ja és definitiu, que ja és una realitat! Que coneixeré ben aviat a un membre nou de la família. Un cosinet que està apunt d'arribar, d'un país llunyà, però que aquí tindrà una rebuda molt propera. Quines ganes de tu. Benvingut.
I és que un somriure pintat al llavis amb un xic d'optimisme i bones sensacions, és una bona infusió per acabar al dia i posar-se a somiar. Bona nit.
